LA PERCEPCIÓ VISUAL

Definició de percepció visual:

Procés per mitjà del qual adquirim coneixement, això és possible gràcies a la captació d’informació que està al nostre entorn.

La percepció visual és rebuda a través dels sistemes sensorials, els sentits, aquesta percepció que rebem està condicionada per les nostres experiències, per tant el què nosaltres obtindrem és una percepció personal, és a dir, el que percebem no és la realitat si no la nostra interpretació d’ella. Segons Hermann Von Helmholtz ens fem una representació interna del que passa a l’exterior a mode d’hipòtesi.

El procés de la percepció visual:

1.    Rebem els estímuls ( a través dels sentits).

2.     Els estímuls es codifiquen i van al cervell.

3.    Fem diferents representacions internes d’allò percebut (és la construcció del record).

4.    Etapa d’emmagatzematge a la memòria a llarg termini.

Les 3 teories de la percepció:

§  Nativisme: És la reacció intuïtiva i innata.

§  Empirisme o Tàbula rassa: És fruit de l’aprenentatge i l’acumulació d’experiències.

§  Gestalt: És la organització sensorial.

La llei de la Gestalt:

És el principi d’organització i coherència de la percepció, és estudiat pels psicòlegs de la “Gestalt”.

Gestalt: Vocable alemany que significa forma, unió.

§  Iniciat per Max Wertheimer, el 1912.

§  Van formular una sèrie de “lleis d’agrupació”.

El humans tendim a agrupar figures d’acord a les seves propietats i a la manera que estan disposades.

Les lleis d’agrupació

Les raons son:

1.    La conveniència: on la seva semblança es basa en la proximitat espacial.

2.     L’analogia: on intervé la similitud per alguna de les seves característiques físiques o conceptuals.

3.    La simpatia: Intervé on s’agrupen les figures, s’atrauen sense la encessitat de ser similars o pròximes.

§  Llei de la similitud: Les parts que componen el camp visual s’atrauen mútuament pel seu grau d’igualtat. Les figures tendeixen a agrupar-se quan hi ha certa similitud entre elles. Pot ser per grandària, color, adreça o forma.

§  Llei de la proximitat: Es tendeixen a crear grups visuals quan figures amb característiques similars estan a prop. La proximitat és un factor unificador.

§  Llei de la totalitat: El tot és diferent i és més que la suma de les seves parts. Una composició es percep com un tot estructurat.

§  Llei del tancament: Es tendeixen a tancar contorns a causa de la inestabilitat que produeixen les figures obertes. Si el tancament visual s’impedeix, es crea tensió.

§  Llei de la dialèctica: Per identificar una figura, és necessari separar-la del fons. Aquest és el de menor força. La figura se separa del fons per mitjà de contorn, donant una sensació de proximitat.

§  Llei de la simplicitat: Pregnància = Força de la forma que ajuda al seu record. Una figura simple té major pregnància.

§  Llei de la memòria: Les formes o figures tenen major força quan es presenten amb major freqüència. Es creen ritmes mitjançant la repetició de formes.

§  Llei de la concentració: Els elements s’organitzen al voltant d’un punt central, té un major pes visual.

§  Llei de la continuïtat: Les figures o grup de figures s’ordenen d’una manera que semblen portar una adreça, una continuïtat. Ajuda a unir formes.

§  Llei del contrast: Una figura ressalta en contrastar amb el fons que la conté o amb altres figures. El contrast pot ser per grandària, color, forma, etc.

La percepció en la publicitat.

La publicitat subliminal

És la percepció que es produeix per sota del llindar de la consciència. El subjecte no n’és conscient i, per tant, no pot defensar-se dels seus efectes.

Moltes empreses han aprofitat la percepció subliminal a favor seu per augmentar les vendes mitjançant els missatges subliminals en la seva publicitat.

§  El sexe: És un dels temes més utilitzats en els missatges subliminals de la publicitat.

§  La política: Els partits polítics han utilitzat els missatges subliminals mitjançant els mitjans de comunicació durant les seves etapes de poder per guanyar vots en campanya electoral.

La percepció visual en l’aprenentatge.

Desequilibri entre SISTEMA FOCAL (capacitat de moure els ulls correctament) i el SISTEMA AMBIENTI (influència de l’entorn).

Per això en tractar un problema d’aprenentatge es treballa sobre la base de la INTEGRACIÓ SENSORIAL i PERCEPCIÓ VISUAL de les diferents habilitats.

La discriminació visual: Capacitat d’apreciar i conèixer els trets distintius de diferents figures.

Figura – Fons: Referent a la identificació d’una mateixa paraula en diferents estils i formes.

Constància de forma: Capacitat de reconèixer un mateix símbol independentment de la seva orientació, forma i/o grandària.

Memòria visual i seqüencial: És la capacitat per reconèixer i recordar una seqüència de lletres, paraules o símbols en diferents contextos.

Relacions Visuo – Espacials: Referent a la relació entre la visió i l’espai tridimensional.

Tancament visual: Habilitat per determinar la percepció final sense necessitat de tenir tots els detalls presents.