DE L'EDAT MITJANA AL MÓN CONTEMPORANI

És el segon període de la història després de la prehistòria, comença el segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà i finalitza aproximadament al segle XV amb la caiguda de la ciutat de Constantinoble.

Aquest període està format per tres etapes, que correspondran a tres arts diferents:

1. ART PREROMÀNIC: Aquesta etapa compren a tot el mapa d’Europa, cronològicament la trobem des del segle V fins al segle XI. A la Península Ibèrica aquest art està dividit en tres etapes diferenciades:

- Visigòtica (s. V-VII)

- Asturiana (s. VIII-X)

- Mossàrab (s. X-XI)

     · L’art Preromànic adopta característiques de l’art romà, però el van empobrir de materials. Per tant l’art de l’Edat Mitjana és una barreja de diferencies influències.

    · Església. Com a institució, és molt important, perquè fa la funció de mecenatge, fa possible l’activitat cultural i artística de l’època. És per això, que aquesta etapa representa artísticament elements eclesiàstics, tant pel que fa a l’arquitectura, com a l’escultura i la pintura.

2. ART ROMÀNIC:

Finals del segle X l’Europa cristiana viu una etapa d’estabilitat gràcies a: la tranquil·litat política dels regnes europeus, la implantació del feudalisme i la importància de l’Església.

Art romànic és el primer estil internacional europeu, compren del segle X al XII, hi es divideix en tres etapes segons la seva evolució:

- Primer romànic

- Romànic ple

- Romànic tardà

·      L’arquitectura de l’art romànic és herència de l’arquitectura romana. En canvi l’escultura i la pintura perden la proporcionalitat i el naturalisme del món antic i donen més importància als materials de qualitat i a la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.

          

 

          

·      Aquest art proclama el triomf definitiu de l’Església cristiana, és creen uns nous tipus de temples  (esglésies, monestirs, catedrals, etc.) en els quals totes les manifestacions artístiques estan relacionades amb Déu.

·      L’Església com a institució, va aprofitar l’art per assentar el seu pensament i els seus valors entre els ciutadans, utilitzant-lo des d’una visió formativa i divulgadora.

3. ART GÒTIC:

Comença a la meitat del segle XII, a França i s’expandeix per Europa fins a l’inici del segle XVI.

Té lloc en un nou període de creixement en el qual s’inicia una etapa de prosperitat econòmica i comercial, en la qual apareix una nova classe social, la burgesia, que facilita la cultura, la qual serà controlada pels ordes mendicants de les ciutats.

Però a partir del segle XIV hi ha un trencament de l’etapa a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana, que també afecta a la vessant espiritual i religiosa de la societat, fet que es veu reflectit en tot l’art en general.

Aquest art es divideix en tres etapes:

        - Període inicial: Hi ha una evolució dels models romànics cap a les formes gòtiques.

        - Període de plenitud: Etapa d’expansió de les formes gòtiques.

    - Període final: S’abandona l’harmonia de la forma i es substitueix per l’exuberància ornamental.

  ·  L’art gòtic té molta presència en l’àmbit urbà. En arquitectura es creen nous edificis, com per exemple les catedrals, que van ser en l’època les construccions més importants. Creaven espais ideals per apropar-se a Déu, això és reflectia en el sentit d’ascens de les formes i la lluminositat de l’interior.

 

  ·  L’escultura i la pintura mantenien la temàtica religiosa, però amb un tractament més naturalista que les del romànic.      

MÓN CONTEMPORANI

Després de l’Edat Mitjana a partir del segle XV comencem el Món Contemporani amb dues etapes essencials i molt particulars, que són les següents:

1. RENAIXEMENT:

Moviment cultural de l’Europa Occidental entre els segles XV i XVI. Cronològicament el Renaixement comprèn dos períodes:

*      El Quattrocento (Segle XV)

*      El Cinquecento (Segle XVI)

La diferencia entre aquests dos períodes es que el  primer es desenvolupa a la Florència dels Medici, una dinastia familiar que dominava la ciutat, i el segon, a la Roma dels papats. Cal destacar també, que al primer període trobem artistes com Donatello i Botticelli i al segon Da Vinci i Miguel Angel.

Context històric

       ·  A causa de les guerres entre França  i l’imperi Romanogermànic  decau el papat de Roma (doncs es va posicionar del bàndol francès)  i afloren els pintors, escultors i arquitectes.

        ·   Al Quatrocento les dinasties de prínceps o tirans (Mèdici) es mantenen al poder durant molts anys.

        ·   Descobriments geogràfics (Espanya i Portugal) enriqueixen els territoris europeus i impulsen el desenvolupament de la cultura a les corts.

        ·  Reforma protestant de Martí Luter >>Concili de Trento - Contrareforma  (S.XVI)

Característiques generals

Perspectiva ideològica

       · Recuperació de l’antiguitat – desaparició medieval.

   · Humanisme >> Valoració de l’art clàssic Grec/ Romà >> Model de perfecció a imitar //   Contemplació lliure de la natura.

    · ANTROPOCENTRISME: L’home com a mesura i centre de totes les coses / no teocentrisme (Home de Vitruvi – Leonardo Da Vinci).

·      S’introdueixen temes mitològics.

      ·    Més realistes que els estils medievals i amb la reaparició de nus.  

     ·      Relació amb la natura>> unit a la concepció ideal i realista de la ciència. 

    ·       L’artista és una formació científica que eleva el rang social de la persona.

Perspectiva social

Figura del mecenes – fomenta l’art i se’n serveix pera finalitats pròpies (polítiques, econòmiques, prestigi, etc.)

El Manierisme:  Ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió formal i conceptual. Distorsiona les figures i crea espais irreals utilitzant també molts colors clars i vius. Els temes són fantàstics o esotèrics, com eròtics i cortesans. (Artista referent: Miquel Àngel)

2. BARROC:

L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trento (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat.

Context històric

      ·      Conseqüències derivades dels problemes entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. 

    · A la segona meitat del segle XVI:  moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:

*      En l'àmbit de l'Església Catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).

*      El triomf de la ciència nova (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i de la ciència aristotèliques.

Característiques generals

Moviment promogut per la burgesia protestant o l’església i el poder reial.

·         Manifestació dels tres poders establerts: Esglèsia, Monarquina, burgesia.

·        Artista com a transmissor del missatge

·        Temàtiques religioses i propagandístiques

·        Representacions realistes // contrastos, dinamisme.

·        Es perd el sentiment antropocentrista.

·      

      HOME BARROC: A causa del context social de conflictes per la fe en l’ordre i la raó, l’harmonia i la proporció. Creu que la natura empetiteix l’home i el fa conscient de la seva fragilitat i individualitat enfrontant-lo a les seves pors i dubtes.

·      ROCOCÓ:  és un estil ric al servei de la comoditat i el luxe i la festa // representa la bellesa i la gràcia de la vida // Atorga un culte a la bellesa sensual >> actitud natural d’una societat frívola.

Autors importants: Peter Paulus Rubens (Les tres gràcies) Rembrandt ( Lliçó d’anatomia) Jan Vermeer ( La noia de la perla) Diego Velázquez (Las Meninas) Jean Honré Fragonard ( El gronxador)