DE LA PREHISTÒRIA A L'ANTIGUITAT

PREHISTÒRIA

Comprèn el període del 3500 aC fins a l’aparició de l’escriptura. És l’època en que sabem de l’existència de l’individu i és aquí quan comencen les primeres formes de comunicació: LA IMATGE. És aquí quan es desenvolupa la capacitat de l’individu per representar la realitat. 

• Trobem el valor de narrar accions i esdeveniments que duen a terme uns personatges en un espai i temps concret (imatges coves del paleolític).
• Sorgeix la necessitat de testificar i deixar constància dels fets importants d’aquesta societat.

Tot el que trobem son codis lingüístics que s’estan perdent perquè no hi ha escriptura. Per tant, tot el que hi ha abans de la història són comunitats que només tenen la tradició oral. Quan parlem de pintures prehistòriques, aquestes pintures reflecteixen les activitats que desenvolupen, però aquestes activitats no les podem definir com la seva vida, sinó són activitats concretes.

Paleolític: L’art naturista

  

•     Són pintures naturistes que plasmen la caça, la supervivència, la fertilitat, etc. Segons la piràmide de les necessitats de Maslow, aquestes pintures, per tant aquesta societat, representa la supervivència: aliments i reproducció. Aquí no torbem les relacions humanes, sinó que ens preocupa la cacera, la supervivència i la fertilitat.

•    Utilitzen tècniques molt depurades, ja que per donar volum aprofiten els relleus dels materials rocosos per donar volum.
•       Solen representar animals herbívors en grans panells rupestres.
•    Policromia: utilitzen tons negres, vermells, grocs i ocres, els colors càlids els utilitzen bàsicament per donar sensació de profunditat.

Neolític: Art esquemàtic

•     En aquesta etapa de la prehistòria es representen grups d’humans, escenes quotidianes, cinegètiques o rituals.
•    Trobem simplicitat en les formes i les figures, encara hi ha una forta tendència cap a l’esquematisme.
•    És el període on s’inicia l’agricultura i la ramaderia, hi ha un control de la producció d’aliments.
•       És en aquesta etapa en la qual es plantegen escenes amb gran dinamisme.
•       Juga amb el negre i el vermell i així marca la diferencia, possiblement pot remetre a diferents classes socials.
•     Hi ha una evolució les primeres imatges són més naturistes i més endavant és fan més esquemàtiques i dinàmiques.

 GRANS CIVILITZACIONS

I. Ciutat Mesopotàmica

•       Mesopotamia estava conformada per tres regions: al nord muntanyós Assíria, al centre Akad i al sud Sumer.
•       A mitjans del IV mil·lenni A.C. el poble de Sumeris es va establir a la zona pantanosa de la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates.
•       Els Sumeris desenvolupen tecnologies importants com el carro, la roda, etc.
•      Durant el desenvolupament d’aquesta civilització, hi ha un progrés social i intel·lectual, en el qual es desenvolupa la escriptura cuneïforme (protoescritura pictogràfica).
•      El fet de que es construeixin temples en aquesta societat, fa que l’escriptura aparegui per la necessitat que tenien els sacerdots de portar un registre per a la comptabilitat dels seus bens.

Pictogrames

Ideograma

 

Els segells cilíndrics, eren signe de marca de propietat, estaven fets amb argila. El codi aborabi és el primer codi de lleis que es coneix, és el desenvolupament d’una societat que veu la necessitat de posar ordre en activitats de compra – venda, per tant és una societat molt desenvolupada, amb la qual cosa estem en un segon esglaó en el qual les relacions humanes preocupen, perquè si no s’estableixen les lleis esdevenen conflictes i dels conflictes a les guerres i hi ha un pas molt petit. Aquests segells són cartesians. Aquests segells estaven fets de pedra, vidre o altres materials.

II. Cultura Egípcia

•         El papir (papyrus) es creava a partir de la tija de la planta “Cyperus payrus”.
•         Hi havia tres tipus d’escriptura egípcia:

- Jeroglífica: S’utilitzaven en textos religiosos i eren gravats en pedra.

- Hieràtica: Era més esquemàtica i angular.

- Domòtica: Era més abstracte i amb traços més simples.

•            La Pedra Rosetta  va ser trobada al 1799 per Pierre-François Bouchard durant la campanya francesa a Egipte. És un fragment d’una antiga estela egípcia de granodiorita inscrita amb un decret publicat a Memphis l’any 196 aC en nom del faraó Ptolemeu V. Està escrita en tres llengües, el text superior en jeroglífics egipcis, la part intermèdia en domòtica i la inferior en grec antic.

•       Manuscrits il·lustrats (s. II): Preocupació per la vida després de la mort.  Eren llibres que il·lustraven les seves creences, de la vida després de la mort, es feien en dues columnes i normalment es realitzaven les il·lustracions a un costat i sempre feien amb lletra capital.

•       El llibre dels morts: El papir d’Ani (c.1420 aC): S’il·lustren els homes més foscos que les dones, hi ha diferents dimensions segon la importància de la figura. No destaquen el moviment, són pintures hieràtiques. L’estatus quo dels personatges esta diferenciat a través de la mida. Representen millor el moviment en els jeroglífics, ja que tenen imatges més en diagonal, per tant eren conscients de que es podia representar el moviment. Però l’estatisme era una manera de representar la fortalesa del sistema (horitzontal i vertical). Per tant són més categòriques. Les imatges són molt detallistes, es mostra l’ull de front però la cara de perfil.

•       Textos de Taüt: Totes les superfícies del taüt de fusta, del sarcòfag de pedra, o d’ambdós, es cobrien amb escrits gravats i sovint s’il·lustraven amb dibuixos d’objectes que s’utilitzarien en la vida del més enllà.

•    Piràmides: Eren tombes, totes tenen una raó astral, estan totes orientades mantenint la posició del sol. Les que veiem ara no són les que es van fer, perquè abans eren pintades i les pedres estaven gravades, era la història de la vida del faraó, però magnificat.

III. Cultures Clàssiques.

Grècia

•      El contacte de la cultura grega amb les cultures egípcies i mesopotàmiques = Bases de l’art hel·lènic. 
•            La imatge busca la bellesa basant-se en l’harmonia i la proporcionalitat.

•          Cànon basat en les proporcions del cos humà (influència egípcia.
•          Un cos estàtic i rígid, no representa la perfecció.
•          Reflexa la musculatura de l’home ideal.
•     Es busca el perfecte equilibri entre les parts del cos segons el pes corporal.

•             Cànon de bellesa i harmonia. En el moment en que una civilització ja pot preocupar-se per la bellesa, és perquè és tracta d’una societat molt desenvolupada, tots els esglaons de Masslow inferiors estan més que coberts. Per exemple, els grecs ja ens parlen de control de la natalitat (ja hi ha altres mètodes que superen la guerra), hi ha una preocupació per tenir una societat ordenada, hi ha una estructura social perquè hi ha relacions socials. Arriben a la cúspide de la piràmide, que és la més petita perquè poca gent pot arribar a gaudir-ne.

•       Pel que fa a l’arquitectura també sempre busquen l’harmonia i l’equilibri, són molt importants les matemàtiques, totes les construccions es basen en elles, tot es exacte i perfecte.

     §  Es van fer correccions per buscar formes esveltes.

     §  La construcció es va basar en càlculs matemàtics.

    § La bellesa i l’harmonia torna a ser un objectiu primordial, inclús en l’arquitectura.

Roma

•      Se li dóna una funció utilitària a les imatges. No es busca la bellesa sinó que es busquen finalitats.
•           Funció divulgativa. Busca la representació de personatges rellevants com emperadors o senadors.
•            Evolució que abandona l’idealisme grec i es vol representar la realitat.