ACTIVITAT D'ANÀLISI: ELS JUGADORS DE CARTES

Paul Cézanne era un pintor francès que al llarg de la seva vida professional va rebre les pautes i va gaudir de l’essència dels artistes impressionistes com va ser, per exemple, Claude Monet. La pintura a analitzar del pintor Cézanne és “Els jugadors de cartes”, una obra realitzada al 1893 que plasma un tema costumista a través d’una pintura a l’oli amb un estil postimpressionista.

Per començar amb la descripció formal de l’obra podem reconèixer el contingut general del quadre. Hi apareixen representats dos homes asseguts un per davant de l’altre en una taula. Tenim una vista de perfil dels dos homes mentre juguen a cartes, un d’ells està fumant i al mig de tots dos, sobre la taula, hi ha una ampolla de vidre que és la que marca l’eix compositiu, desplaçat lleugerament cap a la dreta, és per això que el personatge de l’esquerra queda enquadrat perfectament dins el marc, en canvi l’altre esta retallat. L’eix compositiu dibuixa dues seccions simètriques i també hem de tenir en compte el triangle imaginari que es forma a partir de les mirades dels jugadors fixades a les cartes i l’ampolla.

Pel que fa al color i la il·luminació de la composició hem de dir que Cézanne utilitza generalment en aquesta obra una gamma de tons marrons, taronges, ocres i negres. L’autor utilitza aquests colors per reforçar la contraposició formal de tots dos jugadors, això ho aconsegueix invertint els colors de la jaqueta i els pantalons de l’un i de l’altre.

La llum la utilitza com un element de configuració de l’espai i no només com un efecte realista, ja que no està aplicada amb criteris naturalistes, sinó a la funció que realitza com a contrast tonal.

Temàticament el pintor reprodueix una escena quotidiana de dos personatges que juguen una partida de cartes. Alguns professionals han identificat al jugador de l’esquerra, que fuma una pipa, amb el jardiner del pare de l’artista, Alexandre.

Aquesta tela és una de les cinc que l’artista va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890.

ACTIVITAT D'ANÀLISI: EL TRES DE MAIG DE 1808

Francisco Goya és un dels pintors més importants del nostre país. Va començar amb el seu ofici a Espanya però amb el temps va traslladar-se a Itàlia, on va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. Més tard però va tornar a Espanya on va seguir impartint el seu art i tots els coneixements apresos durant els seus viatges.

Formalment aquesta composició està articulada per dos grups de persones. A l’esquerra de la imatge, hi ha un conjunt de persones que han estat, estan sent o seran executades; a la dreta, trobem una filera de soldats arrenglerats en diagonal. Aquesta diferenciació dels dos grups l’aconsegueix el pintor gràcies a un joc d’il·luminació, ja que il·lumina el grup d’afusellats de l’esquerra, concretament un personatge que és el centre d’atenció, i deixa en penombra als soldats de la dreta.

Com ja he mencionat amb anterioritat, el centre d’atenció és aquella figura principal que es troba al cantó esquerra de la pintura, amb els braços oberts i que té una actitud més activa amb els soldats. La il·luminació i la disposició de la figura fan que l’espectador concentri gran part de la seva atenció en ella, i és a partir d’aquest personatge que és disposen els altres elements de la composició.

Goya fa que la seva obra sigui més realista gràcies a la precisió i el treball que ha dedicat en fer que les figures siguin molt expressives sentimentalment. Clarament podem cercar en l’obra cares que ens transmeten sofriment, horror, por, resignació, heroisme, etc. En canvi, contràriament els soldats són molt més hieràtics, semblen autòmats, figures no humanes, que representen màquines de matar.

Els colors no són un dels elements més importants que ens mostra l’autor, ja que la gamma cromàtica que utilitza és molt reduïda, amplia ocre, negre, vermell, blanc i groc; i ho fa amb pinzellades llargues que potencien el dramatisme de l’obra.

El pintor situa l’acció de la representació a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid des d’on podem veure la caserna del Conde – Duque. Goya també hi representa una dona i un frare, ho fa per tal de donar més rellevància a l’incorporació de la figura femenina a la lluita, ja que elles també van ser víctimes de la repressió. I el frare hi apareix perquè aquella mateixa nit va ser afusellat l’eclesiàstic Gallego – Dávila.

Alguns experts han relacionat la figura principal de la imatge, de l’home amb els braços oberts, amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors amb els quals ha estat representat, blanc i groc, simbolitzen l’Església, i a més la llum és una metàfora de l’assistència divina.