Paul
Cézanne era un pintor francès que al llarg de la seva vida professional va
rebre les pautes i va gaudir de l’essència dels artistes impressionistes com va
ser, per exemple, Claude Monet. La pintura a analitzar del pintor Cézanne és
“Els jugadors de cartes”, una obra realitzada al 1893 que plasma un tema
costumista a través d’una pintura a l’oli amb un estil postimpressionista.
Per
començar amb la descripció formal de l’obra podem reconèixer el contingut
general del quadre. Hi apareixen representats dos homes asseguts un per davant
de l’altre en una taula. Tenim una vista de perfil dels dos homes mentre juguen
a cartes, un d’ells està fumant i al mig de tots dos, sobre la taula, hi ha una
ampolla de vidre que és la que marca l’eix compositiu, desplaçat lleugerament
cap a la dreta, és per això que el personatge de l’esquerra queda enquadrat
perfectament dins el marc, en canvi l’altre esta retallat. L’eix compositiu
dibuixa dues seccions simètriques i també hem de tenir en compte el triangle
imaginari que es forma a partir de les mirades dels jugadors fixades a les
cartes i l’ampolla.
Pel
que fa al color i la il·luminació de la composició hem de dir que Cézanne utilitza
generalment en aquesta obra una gamma de tons marrons, taronges, ocres i
negres. L’autor utilitza aquests colors per reforçar la contraposició formal de
tots dos jugadors, això ho aconsegueix invertint els colors de la jaqueta i els
pantalons de l’un i de l’altre.
La llum la utilitza com un element de
configuració de l’espai i no només com un efecte realista, ja que no està
aplicada amb criteris naturalistes, sinó a la funció que realitza com a
contrast tonal.
Temàticament el pintor reprodueix una
escena quotidiana de dos personatges que juguen una partida de cartes. Alguns
professionals han identificat al jugador de l’esquerra, que fuma una pipa, amb
el jardiner del pare de l’artista, Alexandre.
Aquesta tela és una de les cinc que
l’artista va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada