ACTIVITAT D'ANÀLISI: EL TRES DE MAIG DE 1808

Francisco Goya és un dels pintors més importants del nostre país. Va començar amb el seu ofici a Espanya però amb el temps va traslladar-se a Itàlia, on va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. Més tard però va tornar a Espanya on va seguir impartint el seu art i tots els coneixements apresos durant els seus viatges.

Formalment aquesta composició està articulada per dos grups de persones. A l’esquerra de la imatge, hi ha un conjunt de persones que han estat, estan sent o seran executades; a la dreta, trobem una filera de soldats arrenglerats en diagonal. Aquesta diferenciació dels dos grups l’aconsegueix el pintor gràcies a un joc d’il·luminació, ja que il·lumina el grup d’afusellats de l’esquerra, concretament un personatge que és el centre d’atenció, i deixa en penombra als soldats de la dreta.

Com ja he mencionat amb anterioritat, el centre d’atenció és aquella figura principal que es troba al cantó esquerra de la pintura, amb els braços oberts i que té una actitud més activa amb els soldats. La il·luminació i la disposició de la figura fan que l’espectador concentri gran part de la seva atenció en ella, i és a partir d’aquest personatge que és disposen els altres elements de la composició.

Goya fa que la seva obra sigui més realista gràcies a la precisió i el treball que ha dedicat en fer que les figures siguin molt expressives sentimentalment. Clarament podem cercar en l’obra cares que ens transmeten sofriment, horror, por, resignació, heroisme, etc. En canvi, contràriament els soldats són molt més hieràtics, semblen autòmats, figures no humanes, que representen màquines de matar.

Els colors no són un dels elements més importants que ens mostra l’autor, ja que la gamma cromàtica que utilitza és molt reduïda, amplia ocre, negre, vermell, blanc i groc; i ho fa amb pinzellades llargues que potencien el dramatisme de l’obra.

El pintor situa l’acció de la representació a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid des d’on podem veure la caserna del Conde – Duque. Goya també hi representa una dona i un frare, ho fa per tal de donar més rellevància a l’incorporació de la figura femenina a la lluita, ja que elles també van ser víctimes de la repressió. I el frare hi apareix perquè aquella mateixa nit va ser afusellat l’eclesiàstic Gallego – Dávila.

Alguns experts han relacionat la figura principal de la imatge, de l’home amb els braços oberts, amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors amb els quals ha estat representat, blanc i groc, simbolitzen l’Església, i a més la llum és una metàfora de l’assistència divina.